How, how, how!

How, how, how

– Bon Nadal amb les ofertes del Rei del Regal! – vaig cridar per enèsima vegada mentre feia dringar la campaneta per cridar l'atenció d’un altre vianant que passava per davant de la botiga. El ‘how, how, how’ papanoèlic habitual ja l'havia descartat a partir del segon dia de feina pel mal de coll que em provocava forçar la veu per mirar de fer-la greu.

– I tu entres dins de les ofertes, xata? Perquè estàs per sucar-hi pa! – em va contestar l'enèsim gracioset masclista mentre em mirava les cuixes sense dissimular-ho gens i semblava que em volgués aixecar amb la mirada la curtíssima minifaldilla vermella del vestidet cursi de Mare Noel.

– Vés a cagar a la via! – vaig estar a punt d'etzibar-li, però me’n va fer desdir la possibilitat no gaire remota que l'amo del Rei del Regal em pogués sentir i em fotés fora de la feina, tot i que era una possibilitat aquesta que em fotessin fora de la feina que cada minut que passava em semblava menys dolenta.

Tap Tap Tales

Continuant amb la línia d'anar comentant TOT el que em toca traduir en aquesta vida, avui és el torn de Tap Tap Tales, una petita empresa d'aplicacions de mòbil (apps, que en diuen) que es dedica als jocs educatius en castellà i en anglès.

El meu contacte i un dels socis fundadors de l'empresa és el Xavi Prats, que conec de l'època en què jo traduïa per a Zeta Multimedia i després Zeta Games, on ell era gerent. Quan el grup Zeta va tancar la seva branca 'multimèdia', el Xavi es va embrancar amb una petita empresa pròpia (Play&Learn) on seguia amb la línia de jocs educatius per PC. I ara ho prova en el món de les apps.

Solidaritat amb un bomber pacifista

M'ha arribat una petició de recollida de signatures que m'ha semblat que havia de compartir amb vosaltres. El passat 13 de març, un bomber es va negar al port de Bilbao a quedar-se a fer guàrdia, com li havien ordenat, mentre carregaven bombes en un vaixell amb destinació a l'Aràbia Saudita, molt probablement per ser utilitzades per bombardejar el Iemen, en una d'aquestes guerres que la Unió Europea hipòcritament condemna però no fa gran cosa per impedir (i països com EsPPanya es passen les recomanacions de no enviar-hi armament per l'entrecuix, que la pela és la pela i la vida dels civils iemenites sembla que importa ben poc).

L'home s'hi va negar i, tot i que la seva negativa malauradament només va servir per retardar uns minuts aquesta macabra operació, ara s'enfronta a un expedient disciplinari, contra el qual es demana que signem a l'enllaç de la primera línia d'aquest post.