dimarts, 31 de gener del 2017
dilluns, 23 de gener del 2017
Sobren les paraules
Potser ja l'heu rebut a través de disset grups diferents de whatsapp, però aquesta foto m'ha agradat tant que he decidit que es mereixia un lloc a Plujademais. I que cadascú interpreti com vulgui -i si vol ho expliqui deixant un comentari- el que proposa aquesta criatura amb la seva pancarta.
divendres, 13 de gener del 2017
155
Una altra de les maneres que he pensat per revitalitzar Plujademais és anar engrossint l'etiqueta 'còmics' comentant i recomanant tant els últims que he llegit com molts altres que han passat per les meves mans, ulls i cervell aquests anys i que no havia comentat (de fet, si no, per què coi tinc una etiqueta al blog que es diu 'còmics'?).
I començaré per 155, una novel·la gràfica de l'argentí Agustín Comotto editada per Nordicacòmic que narra la vida de Simón Radowitzky, un anarquista jueu rus (o rus jueu, no sé si l'ordre dels factors altera el producte en aquest cas).
El còmic comença amb el Simón tancat al penal d'Ushuaia, a la Patagònia argentina, des d'on va trenant la història de la seva trista realitat amb els records d'infantesa i joventut. Si no voleu que us faci un spoiler, mireu només les imatges i correu a comprar-lo per llegir-lo vosaltres mateixos.
I començaré per 155, una novel·la gràfica de l'argentí Agustín Comotto editada per Nordicacòmic que narra la vida de Simón Radowitzky, un anarquista jueu rus (o rus jueu, no sé si l'ordre dels factors altera el producte en aquest cas).
El còmic comença amb el Simón tancat al penal d'Ushuaia, a la Patagònia argentina, des d'on va trenant la història de la seva trista realitat amb els records d'infantesa i joventut. Si no voleu que us faci un spoiler, mireu només les imatges i correu a comprar-lo per llegir-lo vosaltres mateixos.
dissabte, 7 de gener del 2017
Passat festes
Aquest any m'he fet el propòsit de tornar-li a donar vida a aquest blog amb si pot ser més de 16 entrades en tot un any, i començaré amb la solució fàcil de copiar un poema de Jaume Aulet (garrotuit, en diu ell), membre del col·lectiu Pere Quart, que m'ha fet arribar el meu cunyat Anton Carbonell, també membre d'aquest col·lectiu que reivindica la memòria i l'obra del poeta, a més de fer també campanya a favor de l'ensenyament de la literatura a secundària.
PASSAT FESTES
El Nadal ha tocat fons,
les festes són acabades.
Prou de neules i torrons,
de cunyats i de cunyades.
Tot va tornant allà on era,
ja ningú res no celebra,
i esperem la Candelera
per poder treure el pessebre.
I mentre tot es reenganxa
pactarem amb Satanàs,
que ens cal reduir la panxa
sense haver d'anar al gimnàs.
Aprofito per desitjar un espectacular 2017 a tots els lectors i lectores d'aquest blog i a tothom qui se'l mereixi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
