diumenge, 4 de desembre del 2016

Les sis reines d'Enric VIII

Un dels inconvenients de tenir un blog on, entre d'altres coses, vols anar explicant les diferents traduccions que et toca fer és que de vegades justament quan tens més feina que podries explicar no trobes el moment de fer-ho.

I en part és el que m'ha passat amb Les sis reines d'Enric VIII, una sèrie documental de quatre episodis per al programa de documentals Cronos que volia explicar abans que s'emetés i que acabo de veure que ahir ja en van fer el segon episodi (que avui encara es podia veure al 3alacarta però que és molt probable que aviat ja no es pugui veure, perquè crec que els drets d'emissió per Internet no duren gaire; de fet el primer episodi ja no es pot veure).

L'actor que encarnava Enric VIII de jove

dijous, 24 de novembre del 2016

Obituario con hurras

OBITUARIO CON HURRAS
de Mario Benedetti

"Los canallas viven mucho, pero a veces se mueren"

Vamos a festejarlo
Vengan todos
Los inocentes
Los damnificados
Los que gritan de noche
Los que sueñan de día
Los que sufren el cuerpo
Los que alojan fantasmas
Los que pisan descalzos
Los que blasfeman y arden
Los pobres congelados
Los que quieren a alguien
Los que nunca se olvidan

Vamos a festejarlo
Vengan todos
El canalla se ha muerto
Se acabó el alma negra
El ladrón
El cochino
Se acabó para siempre
Hurra, que vengan todos

Vamos a festejarlo
A no decir
La muerte
Siempre lo borra todo
Todo lo purifica
Cualquier día
La muerte no borra nada
Quedan siempre las cicatrices

Hurra
Murió el cretino
Vamos a festejarlo
A no llorar de vicio
Que lloren sus iguales
Y se traguen sus lágrimas
Se acabó el monstruo prócer
Se acabó para siempre

Vamos a festejarlo
A no ponernos tibios
A no creer que éste es un muerto cualquiera

Vamos a festejarlo
A no volvernos flojos
A no olvidar que éste
Es un muerto de mierda

divendres, 14 d’octubre del 2016

I la poesia és...

Potser recordareu que el març de l'any passat vaig publicar una entrada amb la foto d'una pintada inacabada aquí a Sant Feliu de Codines i convidava els lectors a proposar-li un final. Doncs bé, per fi, divuit mesos després, algú s'ha decidit a completar-la in situ.


Com veieu, la poesia dóna per molt, com en donen testimoni les molt diverses propostes que van deixar alguns lectors en els comentaris del primer post. Si voleu aportar més idees de com es podria haver acabat la pintada o la vostra opinió sobre el final que li han donat, ja sabeu que els comentaris sempre enriqueixen el blog.

Jo el que dedueixo per la rodoneta a l'última A és que una altra rima que deu conèixer l'autor és "viva la anarquía y la cerveza fría".

dimarts, 20 de setembre del 2016

La literatura catalana en estat d'alerta

Reprodueixo avui un article de l'Anton Carbonell, filòleg, professor d'institut jubilat i membre del Col·lectiu Pere Quart, que tira endavant una campanya per la defensa de l'ensenyament de literatura catalana. L'article s'ha publicat a L'Actual.cat de Castellar del Vallès.


La literatura catalana en estat d'alerta

Quan un grup de professors de literatura catalana d'institut i d'universitat, sota el nom de Col·lectiu Pere Quart, publicàvem el manifest "SOS. Literatura a l'ensenyament" a la plataforma digital change.org, érem conscients que calia reaccionar davant del seriós arraconament del nostre patrimoni literari. La crida ha superat les expectatives que teníem. I, en aquests moments, el manifest està en camí d'arribar a les 3.000 signatures i s'hi han adherit personalitats i institucions importants del món cultural.

dilluns, 18 de juliol del 2016

Versions de heavy metal

Ja ha plogut molt des que jo era un adolescent i em vaig aficionar a una música relativament 'moderna' que en deien heavy metal. Tant de temps, de fet, que els grups que jo escoltava llavors es podrien considerar autèntics dinosaures i han donat lloc a tota mena de versions d'allò més extravagants, de les quals avui us n'ofereixo una petita mostra a Plujademais.

Tots els grups que hi veureu els podeu buscar al YouTube, perquè tots tenen moltes altres versions, tant de heavy com d'altres tipus de música rock.


dissabte, 28 de maig del 2016

Sobre el doblatge en català

Avui copio un interessant article del blog Amb certa calma - qüestions de llengua i societat de F. Xavier Vila i Moreno.

Sobre el doblatge en català

Encara no hem acabat d'aclarir-nos sobre què farem amb les llengües quan siguem independents que ja obrim un altre front: cal abandonar el doblatge en català? M'ho demanen des de la ràdio ("No ho sé, RAC-1, 19/05/2016) i no tinc més remei que explicitar el meu escepticisme sobre la qüestió. Jo ja sé que en els cercles intel·lectuals i cinèfils, l'opinió majoritària és absolutament contrària al doblatge. De fet, aquests cercles atribueixen al doblatge tota mena de malvestats: que si el van imposar els règims feixistes per censurar millor, que si no permet accedir a la veu original de l'actor i per tant malmet una obra d'art, que si és el principal culpable que no aprenguem llengües estrangeres, que si a l'estranger tothom subtitula... 

dimarts, 3 de maig del 2016

Contra l'apartheid lingüístic a Catalunya

Sempre m'ha agradat la ironia com a arma contra l'estupidesa, i per això li faig un espai al bloc a la resposta del regidor de SOM Gramenet a la moció del grup neofranquista Ciudadanos "en defensa de la cooficialitat de les llengües a l'administració i contra el manifest Koiné".




dimecres, 27 d’abril del 2016

Podries

Si haguessis nascut
      en una altra terra,
podries ser blanc,
      podries ser negre...
Un altre país
      fóra casa teva,
i diries "sí"
      en un altra llengua.
T'hauries criat
     d'una altra manera
més bona, potser;
     potser, més dolenta.
Tindries més sort
     o potser més pega...
Tindries amics
     i jocs d'una altra mena;
duries vestits
     de sac o de seda,
sabates de pell
     o tosca espardenya,
o aniries nu
     perdut per la selva.
Podries llegir
     contes i poemes,
o no tenir llibres
     ni saber de lletra.
Podries menjar
     coses llamineres
o només crostons
     eixuts de pa negre.
Podries ....podries...

      Per tot això pensa
que importa tenir
      LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
      fugint de la guerra,
fugint del dolor
      i de la pobresa.

Si tu fossis nat
      a la seva terra,
la tristesa d'ell
      podria ser teva.
                                                          JOANA RASPALL
                                          (1913-2013)

I si el voleu sentir musicat per alumnes de l'escola Mare de Déu de Montserrat de Malgrat de Mar...



dissabte, 23 d’abril del 2016

Immòbil


L'autor de la il·lustració és John Holcroft, i en podeu veure més treballs en aquest enllaç.

dimecres, 30 de març del 2016

Oferta de traducció i interprostitució

He tingut notícia per la llista de distribució de l'APTIC de la següent oferta "laboral" (feu clic a les imatges per veure-les en gran). També podeu veure l'anunci original en aquest enllaç.


Com va dir Bernd Schuster: "no hase falta desir nada más".

dissabte, 19 de març del 2016

Com tocar el violoncel?

Avui a Plujademais faig un 'retalla i enganxa' d'un article que va publicar l'octubre de l'any passat el bon amic -i seguidor i comentarista d'aquest blog- Pere Comellas a la revista digital Visat sobre la feina del traductor (literari).


La traducció suïcida i la interpretació musical

per Pere Comellas Casanova

Em sembla que era Theo Hermans que deia que, al capdavall, el principal retret que es fa a les traduccions és que no siguin l’original. Però si aquest ha de ser l’ideal de la traducció —ser l’original—, aleshores es tracta d’una activitat suïcida: la màxima aspiració és immolar-se, desaparèixer, ser una altra cosa. Justament això és el que explicava Borges en el seu conte fantàstic «Pierre Menard, autor del Quijote». Borges es reia de Pierre Menard perquè havia volgut tornar a escriure el Quixot, idèntic lletra per lletra, al Quixot de Cervantes.

dimecres, 9 de març del 2016

La falconeria al segle XXI

Potser caldria posar al dia la definició del Diccionari de l'Enciclopèdia de 'falconeria', que defineix com a "Art de criar i d'ensinistrar per a la caça els falcons i altres ocells de presa." I és que, al segle XXI, les aplicacions pràctiques de la falconeria són ben diverses, com he sabut gràcies a la meva amiga Aitana Blanes.





L'Aitana és falconera professional i ha engegat aquest projecte de fer volar falcons prop de l'hospital de Sant Joan de Déu amb l'objectiu d'espantar els coloms -també coneguts popularment com "les rates de l'aire"- per tota la brutícia que generen, com podeu llegir al trípic (si feu clic a les imatges les veureu augmentades).

El cas és que em va encomanar a mi la correcció del català, per la qual li vaig cobrar dues cerveses (no es pot dir que cobrés en negre, perquè les cerveses eren rosses). De la correcció del castellà se'n va encarregar la també amiga Alicia Misrahi, i les il·lustracions són del moianès Eduard Altarriba. El disseny del tríptic és obra de Marcel Alemany.

divendres, 4 de març del 2016

Fora l'exèrcit dels espais educatius!!!

Deu ser veritat que per aconseguir petites grans fites s'ha de picar pedra i molta pedra, perquè deu fer uns 30 anys que ja des del MOC (Moviment d'Objecció de Consciència) i companyia (Mili-KK, assemblea d'insubmisos, CAMPI, etc.) es va començar a demanar a força d'accions de protesta el veto a la presència de l'exèrcit de llocs com el Saló de la Infància, el Saló de l'Ensenyament i altres on s'infiltren per mirar d'entabanar algun jove passerell sobre els presumptes avantatges de fer carrera militar...

L'any passat el Parlament va aprovar una resolució segons la qual aquesta no-presència de l'exèrcit havia de ser ja aquest any una realitat, però de moment la cosa no passa de bones intencions, i per això aquest any des de la CUP s'ha insistit en una petició a la Consellera d'Ensenyament que es faci efectiva aquesta resolució parlamentària i es veti la presència de l'exèrcit en salons i espais educatius.

Com que el vídeo és del Canal Parlament i no he sabut trobar un link perquè el pugueu veure directament des del blog, us adjunto l'enllaç.

Esperem que el Parlament sigui ferm i aquest sigui l'últim any que s'hagi de fer una petició d'aquesta mena perquè l'exèrcit deixi de ser present en espais educatius.



dimecres, 2 de març del 2016

Heretar una sèrie de dibuixos (Quin crac, l'Angelo!)

Ja he explicat en més d'una ocasió que el repartiment d'hores de doblatge que fa TV3 entre els diferents estudis fa que sovint una sèrie que havia començat en un estudi es continuï en un altre, i sovint amb un altre traductor. En aquest cas, a mi m'ha tocat traduir 18 episodis de la tercera temporada de la sèrie de dibuixos animats Quin crac, l'Angelo!



L'Angelo i els seus íntims, Sherwood i Lola

dimecres, 10 de febrer del 2016

El estremeñu está vivu

Poques notícies solen arribar a les nostres terres d'Extremadura, i moltes d'aquestes poques tenen relació amb declaracions desafortunades de dirigents polítics -ja siguin del PP o del PSOE- contra les reivindicacions d'autogovern del poble català.

És per això que l'altre dia em vaig sorprendre molt de descobrir -gràcies a un company de l'APTIC- que aquests polítics que he esmentat no representen de fet el poble d'Extremadura sinó els descendents dels 'señoritos' castellans que des de fa segles ostenten el poder en aquella regió. I com no podia ser d'una altra manera que l'habitual dels castellans, imposant la seva cultura i la seva llengua sobre les llengües autòctones de la regió.

Perquè sí, resulta que existeix una llengua, l'estremeñu -dialecte del asturlleonès-, reconeguda per la UNESCO i l'ONU com a tal i identificada com un idioma en perill d'extinció perquè, entre d'altres coses, el propi govern d'Extremadura -o hauria de dir Estremaúra- no la reconeix en el seu 'estatut d'autonomia.'

En podeu trobar més informació en aquest article d'eldiario.es, que també parla d'altres dialectes en perill a Estremaúra, com el 'xalimegu' o 'fala' i el 'portugués rayano'.

Perquè en feu un tast, us adjunto un vídeo que també surt al diari en qüestió en defensa de la llengua i la cultura extremenyes.



I és que hi ha gent que "prefieri siguil el campanillu que más retrumbea" que no pas defensar la cultura pròpia. I és una cosa que aquí Catalunya coneixem prou bé, sobretot de les famílies burgeses que en temps s'havien passat al castellà perquè era la llengua del poder. O tanta i tanta gent que actualment considera més important saber bé l'anglès que no pas el català pel mateix motiu.

dimarts, 19 de gener del 2016

Traduccions selvàtiques

Potser és una mena d'homenatge a Tarzan, que era un personatge que vivia a la jungla, però una coneguda empresa internacional de paqueteria exprés amb un nom de ressonàncies selvàtiques va contestar amb el missatge següent al meu germà aquestes festes de Nadal per avisar-lo del retard en el lliurament d'un paquet:

"Estimado cliente, 
"Cliente respetado, Nos lamentamos para informar que debido a una anomalía de nuestro compañero en España el envío sufrió una tardanza significativa de la entrega, según el término apreciado para lo mismo. La situación ocurrida con esta entrega no es de ningún ejemplo del servicio que por lo general damos a nuestros clientes, anomalía que obviamente se volvió atrás y se dirigió a las personas a cargo, para análisis y corrección apropiada.

Además Informamos que el pedido seguirá todavía hoy a España, cuando su entrega apreció para el día de mañana. Presentamos nuestras excusas más sinceras por los trastornos causados. En expectación de la continuación del merecimiento de Su confianza, nos establecemos completamente teniendo para cualquier explicación que entienda necesariamente. Sin más que el momento firmamos nuestro nombre con estima y consideración, Pensativamente",



"¿Tú haber entendido, Chita?"