Ahir diumenge publicava l'Ara un interessant reportatge de Gemma Parellada sobre la remilitarització de l'Àfrica de mans de les potències estrangeres com França i els Estats Units que, amb l'excusa sempre barata de portar la democràcia i la pau al continent, en realitat miren d'assegurar-se l'accés als recursos naturals que permeten perpetuar la diferència entre continents rics i pobres.
En destacaré un parell de paràgrafs que copio perquè com és un contingut de l'Ara Premium (només per a subscriptors) encara que us posi aquest
link la majoria no hi podreu accedir.
La pau requereix soldats?
A la ciutat desèrtica d'Agadez, una zona del Níger marcada amb vermell incandescent pel risc terrorista, el president del Consell Regional i líder tuareg, Anako, reflexiona sobre tot aquest tsunami militar que envolta el seu territori. "Nosaltres no estem en guerra, no tenim problemes de seguretat, però en canvi és la imatge que es dibuixa a l'exterior. Aquí al desert tenim traficants i bandits, sí, però no hi ha cèl·lules islamistes ni terroristes."
Anako no entén la deformació i l'inquieta la quantitat de diners que el govern central dedica a la seguretat quan els problemes dels nigerins són ben diferents. Anako sospita que al govern li surt a compte protegir els interessos de França al nord: unes mines d'urani de les quals depèn un quart de la producció energètica del país. "No són els
drones ni les tropes estrangeres qui portarà la seguretat al Sàhara, sinó la població local. La solució no és gastar milions en armes i provocar els islamistes. De fet, sembla que cridin a la inseguretat."
