No al cementiri nuclear de Solanes!!!

Aquests dies s'ha rebut la confirmació que l’Agència Espanyola de l’Energia Nuclear (AEEN) està considerant seriosament la possibilitat de muntar un Centre Provisional d’Emmagatzematge de Residus Radioactius (CPERR) al nostre municipi, Sant Feliu de Codines, concretament a la zona del turó de Solanes per la banda que no es veu des del poble. L’aprovació definitiva de l’emplaçament d’aquesta instal•lació es decidirà en Consell de Ministres el proper dilluns 30 de desembre, per poder-la publicar ja al BOE i iniciar-ne les obres a partir de la primavera del 2014.

Catalunya, nació de pau

Com explicava en un post de gener d'enguany, un col·lectiu de persones vinculades al moviment pacifista i antimilitarista de Catalunya han creat el col·lectiu Pau i treva, l'objectiu del qual és avançar cap a un futur sense exèrcits i que mira d'aprofitar l'oportunitat que pot significar la futura creació (o almenys això somiem molts) d'un estat independent català per predicar amb l'exemple i fer que aquest nou estat prescindeixi de la xacra que són unes forces armades. Per aquest motiu han tret un segon manifest amb 10 punts que explica els avantatges i que podeu llegir -i signar si hi esteu d'acord- a la seva pàgina web.

iDiot

Gràcies al sempre recomanable blog 1977Voltios he descobert aquest vídeo que sense dubtar-ho ni un segon he decidit penjar també al meu blog.

Crec que sobren les paraules, només dir que els artífex són Big Lazy Robot, i que si aneu a la seva pàgina web trobareu més animacions robòtiques.

L'informe TREPITJA

Llegeixo amb una barreja d'estupefacció i hilaritat a l'Ara.cat que la consellera d'Educació balear, una tal Joana Maria Camps, es va referir fa poc en comissió parlamentària sobre educació -i en més d'una ocasió- a l'informe PISA com a informe 'trepitja'.

Són coses que poden passar quan es posa al capdavant d'una conselleria d'educació una Agent de la Propietat Immobiliària -amb tots els respectes pels APIs i altres verdures- i quan es tira de traductor automàtic. Com també pot passar que es vulgui imposar una reforma educativa provocant una llarguíssima vaga de docents, com hi va haver a les illes amb la reforma del tal Bauzá.

Esclar que, què n'han de saber d'educació aquests peperos quan tenen de Ministre l'inefable franquista Wert? Suposo que en el fons el que volen és una societat inculta i amoltonada, que s'empassi totes les reformes neoliberals esclavitzadores que li posin al davant i estigui només pendent del futbol, els famosos i les teleescombraries en general.

Potser caldria que l'exemple dels docents balears s'estengués a la resta de la comunitat de mestres i s'organitzi una campanya d'insubmissió a la LOMCE -o Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa- de cara a impedir-ne la implantació.

Ídols de masses

Durant aquest sis últims mesos m'ha tocat traduir, curiosament, fins a cinc llibres protagonitzats per ídols de masses d'una mena o d'una altra...

La perversió de les paraules

Faig una pausa en la traducció d'una novel·la infantil sobre pastissers màgics perquè m'acaba d'indignar un anunci que he vist a la sempre indispensable eina de traducció que són els diccionaris interactius de wordreference.

Deia l'anunci: "Dona tus óvulos. Compensación económica." I un número de telèfon i el logo de l'empresa CIRH.

Les mentides de la despesa militar

Avui copio íntegrament un article publicat avui al diari Ara per Pere Ortega, del Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs, que critica l'engany de les xifres dels pressupostos generals de l'Estat referents a despesa militar i com al final de l'any aquesta despesa es multiplica per 200 respecte a la que ens expliquen.

Nascuda Mariwana

Ahir al matí la Wana ens va deixar. El tumor que tenia a l'espatlla esquerra ja amenaçava en convertir la resta dels seus dies en un patiment constant i amb el veterinari vam decidir estalviar-l'hi. El veterinari va venir a casa, li va punxar un sedant que la va deixar totalment adormida i tranquil·la, i després li va injectar al cor alguna cosa que no vaig preguntar què era i es va morir. Després la vam carregar en una bossa molt professional i el veterinari se la va endur perquè la incineressin.

Casualitats que canvien una vida: homenatge a l'Óscar Real Arribas, 21-1-1968 / 11-10-2013

És ben cert que la vida no deixa de ser un seguit de casualitats i que l'atzar és un dels motors més potents de l'univers. En el meu cas, casualment la vida em va canviar quan un matí a principis de curs quan feia 2n de BUP a La Salle Congrés em vaig adormir i vaig arribar cinc minuts tard a classe. L'únic lloc que quedava buit era a primera fila, al costat de l'Óscar Real, un dels heavies de la quinta que va fer el BUP entre 1982 i 1985.

Els militars de l'Escala 2a part (Les Planasses - Salpatx)

Ara fa un parell d'anys vaig fer en aquest blog un reportatge fotogràfic sobre el que havia estat la zona militar de l'Escala, que aquest estiu he descobert que es diu Les Planasses-Salpatx (o Salpaig, ho he vist escrit de les dues maneres). De fet vaig saber que just aquest any l'espai ha passat finalment a ser propietat de l'ajuntament escalenc, doncs fins ara encara pertanyia al ministeri de la Guerra. I aquest canvi de gestió també ha comportat actuacions que ara comentaré.

Verdun, descens a l'infern

He de començar aquest post amb una confessió per a la gent que no em conegui gaire: tot i que em dedico des de fa més de vint anys, entre d'altres coses, a la traducció audiovisual, ja fa molt de temps que he relegat la tele com a passatemps, simplement perquè m'avorreix. I aquesta postergació de la tele en general -menys la droga-Barça, que encara no me n'he pogut desenganxar- provoca víctimes col·laterals innocents com pugui ser el sempre digne Canal 33.

Aquest estiu, passant uns dies a l'Escala amb la família i la meva mare, vaig descobrir un interessant programa de documentals històrics que es diu Cronos, en concret en vaig veure un sobre la tragèdia del Titanic (la culpa de tot va ser de les retallades!) i un altre sobre l'Aníbal Barca i la seva frustrada campanya contra l'Imperi Romà. Es tracta de recreacions dramatitzades, amb l'omnipresent narrador de qualsevol documental, esclar, però amb actors fent els diferents papers i intentant fer-nos reviure amb diàlegs, batalles, etc. el que va passar.
De manera que vaig tenir una alegria quan fa poques setmanes em van trucar d'un estudi de doblatge per oferir-me un documental precisament per al Cronos.

Art efímer

Ahir la meva filla Mireia estava inspirada i, amb un parell de globus inflats però sense omplir-los del tot, va pintar aquesta rateta i aquest marcianet que aquí veieu. Com que no crec que triguin gaire a començar-se a pansir, els penjo al blog perquè la seva existència, si no eterna, com a mínim sigui més llarga.

No cal dir que el seu estil està clarament influenciat pels manga japonesos, si més no els ulls.

Dia mundial de parlar com un pirata

Si us pensàveu que ja ho havíeu sentit tot en matèria de frikisme, aquest dijous 19 de setembre que ara s'acaba -i tal com informa Vilaweb- s'ha celebrat ni més ni menys que el Dia Mundial de Parlar com un Pirata, una celebració que va començar l'any 1995 i que, com algú podria sospitar parlant de frikisme, té l'origen als Estats Units. Dos amics es van inventar aquesta jornada quan un d'ells es va lesionar jugant al tennis. Els crits i improperis que va proferir els van fer pensar en la manera de parlar dels pirates (segurament dels pirates de pel·lícules de Hollywood), i van tenir la idea -friki, no cal dir-ho- d'establir un Dia Mundial de Parlar com els Pirates. Amb els anys, la jornada ha anat prenent volada i ja es fa en indrets ben allunyats del món, com podeu veure en aquest mapa, tot i que a casa nostra sembla que encara no ha arribat, i no deu ser per manca de frikis, que en tenim una bona pila.

En anglès ja hi ha manuals d'argot pirata; l'any passat els creadors d'aquesta bonica jornada van fer fins i tot un himne pirata, farcit de presumpte vocabulari pirata. Per exempre, en lloc de 'hello' cal dir 'ahoy, matey', o simplement 'arrrr!'. Una altra de les característiques d'aquest parlar consisteix a allargar totes les erres i reforçar-ne la vibració.

Diuen a Vilaweb que de moment no hi ha cap recull a la xarxa de vocabulari pirata en català (no parlen de pirateria informàtica, esclar) i és aquí on aquest modest blog vol posar remei a aquesta situació. I des d'aquí faig una crida a tots els lectors (habituals o esporàdics) de Plujademais perquè deixeu com a comentari o m'envieu a marc@barrobes.cat aquells mots i expressions que en la vostra feina de traductors o com a aficionats a la ficció de pirates pugueu conèixer. La idea és fer-ne un recull en un proper post si hi ha prou èxit. Prometo citar les fonts.

Sobren els traductors?

Fa pocs dies vaig rebre a través de la llista de correu de l'APTIC (Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya) aquest simpàtic vídeo sobre els traductors, un enginyós muntatge lingüístic en anglès sobre la vàlua (o no) de la feina dels traductors.

Si tinc temps un dia d'aquests, miraré de fer-ne una versió en català, tot i que no asseguro que me'n surti.

Twentieth Century Boys - una trilogia japonesa

Avui parlaré d'una traducció i ajust que vaig fer al juliol, abans d'anar-me'n de 'vacances amb feina' tres setmanes llargues a l'Escala. Es tractava, com he dit al títol, d'una trilogia japonesa de ficció -basada, com no podia ser d'una altra manera, en una sèrie de manga- d'allò més friqui.

Divisió i unitat

Sempre m'han agradat en general els articles o opinions a la ràdio d'en Carles Capdevila, ara director del diari Ara, però avui m'ha fet molta gràcia el seu article en el qual critica tots aquells que acusen els independentistes de "dividir" la societat catalana. De manera que us el copio, més que res perquè en aquest link al diari és bastant possible que no el pugueu llegir sencer si no en sou subscriptors.

Antònims

Buscava l'altre dia sinònims en castellà de "preguntar" per un fragment d'una novel·la -un 'western romàntic'- que estic traduint durant aquestes 'vacances', per no fer-me repetitiu, i em va sobtar que al final, amb els antònims, el diccionari em proposés "responder". No ho vaig veure gens clar, però vaig pensar que ho podia compartir amb els pocs lectors que em deuen quedar després de tants dies de 'vacances de blog'.

Realment el contrari de preguntar és respondre? A mi em sembla que no, que el contrari de preguntar hauria de ser "no preguntar", respondre em sembla una acció complementària.

Aprofito per explicar com és de curiós el concepte 'vacances' per a un traductor autònom com jo. Aquest últim mes de maig em vaig tirar tres setmanes seguides sense feina, però no podria dir que estigués fent 'vacances'. Des de finals de juliol i fins d'aquí a uns dies, en canvi, sóc a l'Escala de "vacances" amb la família, amb l'ordinador portàtil i un parell de llibres per traduir, el western romàntic al qual feia referència al principi i un altre que ja vaig enviar que es deia Around the World with One Direction, un llibre (oblidable) sobre la gira dels One Direction (un grupet de nens 'guapos' que canten i ballen, diguéssim que la versió masculina de les Spice Girls), i que espero que comprin milers de fans descerebrades i me'n donin royalties. A veure si els de l'editorial en fan un bon màrketing, que com ja deveu saber és l'ànima de la literatura moderna.

Badalona, així era i així és

Fa unes setmanes, em van passar una feina des de l'editorial madrilenya Temporae, especialitzada en llibres de fotografies antigues, consistent a corregir la part catalana d'un llibre bilingüe que combina fotos antigues i modernes de Badalona escrit per la badalonina Facu Martínez de la Concepción.

Barri Sèsam, l'art d'ajustar i un homenatge pòstum a la mestra que me'n va ensenyar

Com ja havia explicat alguna vegada fa un parell d'anys en aquest blog, a més de traduir també em dedico a ajustar per al doblatge pel·lis, sèries, dibuixos animats, etc. Ajustar consisteix a arranjar els texts de les traduccions audiovisuals perquè la longitud de les frases encaixi amb l'estona que l'actor, actriu o personatge animat està obrint la boca en pantalla, a més de procurar que els moviments de la boca coincideixin tant com sigui possible amb el que està dient l'actor o actriu de doblatge i afegir tota mena d'altres indicacions sobre si el personatge surt o no en pantalla, si està d'esquena o no se li veu la boca...

Jo tampoc aniré al mundial del Brasil

Sense més preàmbuls us deixo aquest vídeo que ha penjat la brasilera Carla Dauden a YouTube.

Us sona? Gran esdeveniment esportiu, especulació, bombolla, molts diners pels de sempre, les engrunes per al poble...

Déu és mort? Els Black Sabbath no!!!

He de confessar que darrerament no estic gaire al dia de les novetats musicals en el camp del 'heavy metal', per això avui m'he emportat una gran alegria quan casualment des de la pàgina d'un diari esportiu digital he vist un enllaç a un blog on explicaven que els Black Sabbath han tret un nou disc aquest 2013 que ha estat número 1 a les llistes britàniques.

Acudit per als temps de crisi

Ring, ring!
- ¿Está Amparo?
- No, estoy con un ERE.

Les cabines de Telefónica, una estafa permanent

Ahir em va tocar baixar a Barcelona, i com que aquests dies estic sense mòbil -el vaig posar per accident a la rentadora i va quedar neeeeeeeet, netíssim- i havia de trucar la Marina -la meva dona- per dir-li que no arribaria a temps per anar a buscar les nenes a l'escola, vaig provar de trucar des d'una cabina pública, sense tenir en compte les dues o tres experiències anteriors -ja relativament llunyanes en el temps- en les quals la cabina se m'havia empassat la moneda o monedes en qüestió sense donar-me ni tan sols l'oportunitat de marcar el número.

Com que no tenia res més petit, vaig posar una moneda de dos euros i... cagada pastoreta. Diuen que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades a la mateixa pedra, però si a més l'home és una mica burro com és el meu cas, l'ensopegada es pot produir diverses vegades més.

Com a petita venjança, escric aquest post i ara miraré de posar la frase en diversos idiomes, a veure si aconsegueixo que se sàpiga arreu del món que:

LES CABINES DE TELÈFON DE BARCELONA SÓN UNA ESTAFA
LAS CABINAS DE TELÉFONO DE BARCELONA SON UN TIMO
BARCELONA'S TELEPHONE BOOTHS ARE A SWINDLE
LES CABINES TÉLÉPHONIQUES DE BARCELONE SONT UNE ESCROQUERIE

ESTAFA, TIMO, SWINDLE, ESCROQUERIE, TRUFFA

Agrairé a tots els meus lectors que sàpiguen més idiomes si em fan arribar la frase en el màxim d'idiomes possibles!

Salvem Galícia!

A través de Change.org, una d'aquestes plataformes que recullen signatures via Internet per pressionar governs, empreses o qui calgui, m'ha arribat el següent vídeo de denúncia d'un projecte que podria tenir un fatídic impacte ambiental a Galícia.

El vídeo mateix inclou un enllaç a dalt a l'esquerra perquè pugueu entrar a la pàgina de Change.org i signar si no ho heu fet ja.

L'església del segle XXI?

Per a tots aquells catòlics de "bona fe" (com ara la meva mare), que confien que algun dia l'església es modernitzi i s'han il·lusionat per exemple amb els primers discursos "esquerranosos" del Papa Francesc, avui els diaris es fan ressò d'una notícia que els descoratjarà força, i és que el cardenal Rouco-Varela, estendard de l'església més carca i franquista, ha contractat vuit exorcistes davant "la gran demanda que està rebent l'arxidiòcesi de Madrid dels seus fidels, i de la feligresia d'altres diòcesis que no tenen exorcistes, demanant ajuda per alliberar-se de possessions demoníaques, o bé d'influències malèfiques (amarratges, màgia negra de bruixes, mal d'ull, tiradors de cartes i esoterismes diversos, inclòs el reiki)".

Què amaga aquesta pilota?

El diumenge 12 de maig, tot passejant per la Fira d'Entitats de Sant Feliu de Codines, vaig parar amb les meves filles davant la paradeta de la colla local de l'ANC (Assemblea Nacional de Catalunya) i em van demanar que els comprés la pilota de futbol de la fotografia. Com que són molt futboleres i les pilotes que corren per casa estan ja en força mal estat, em vaig deixar enredar i els la vaig comprar.

Ahir, però, me la vaig mirar de prop i vaig tenir una bona sorpresa, i no només que les costures mal cosides facin presagiar una vida útil curta de l'esfèrica en qüestió...

Chenocidas culturals

Ara que els genocides culturals del PP volen fer un pas més per acabar amb les llengües minoritàries de l'Aragó, negant-los el nom (del català en diran LAPAO i de l'aragonès LAPAPYP), reprodueixo un text que m'ha fet arribar en Pascual Aguilar, fill d'Alcorisa i resident/resistent a les Guilleries, escrit pel periodista aragonès Jorge Romance. Està escrit en aragonès, i tot i que segurament com a mi se us escaparà alguna paraula, és prou entenedor.

No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
Fa bells anyos, en un acto d'homenache que se feba a Pandicosa, qui ye agora delegau d'o gubierno espanyol en Aragón y allora candidato a ser president d'Aragón, Gustavo Alcalde, d'o PP, preguntaba a qui recibiba l'homenache "si el dialecto en qué había hablado era de la zona". L'homenachau heba feito parti d'a suya charrada en aragonés, en l'aragonés d'a Val de Tena, y o candidato a gubernar Aragón no conoixeba a luenga, sisquiá lo soniu que en feba.

Sant Jordi, mercenari del rei

Ara fa 22 anys, quan en tenia 22, vaig publicar al Kleenex, la contraportada irònica que feia bàsicament jo sol de la revista Mocador -la revista del Moviment d'Objecció de Consciència-, la següent teoria sobre les figures de Sant Jordi i el drac, teoria que evidentment encara sostinc ara que en tinc 44, mitja vida després.

"Un historiador anònim simpatitzant del Kleenex ens ha fet arribar la següent teoria sobre la figura de Sant Jordi, basada en un estudi a fons de la història de l'època: No és veritat, com fins i tot il•lustrava una portada de la revista El Mocador, que Sant Jordi fos insubmís i el drac fos un símbol de l'exèrcit. RES D'AIXÒ!!!
El drac era insubmís, i Sant Jordi un mercenari pagat pel rei. La prova més evident d'això és que Sant Jordi anava armat, i en aquest país les armes sempre les han tingut els militars, no pas els insubmisos. El drac, a més, anava al seu aire i es negava a fer el servei militar o la PSS, cosa que irritava el rei en gran manera.
El que finalment va fer decidir al rei a enviar el seu mercenari per donar mort al drac va ser l'amistat que unia el drac amb la princesa, amistat que feia que la princesa es replantegés molts temes i critiqués la política militarista del seu pare, denunciés els interessos econòmics que movien la guerra santa amb els moros, etc. I així doncs, el mercenari del rei, “Sant" Jordi, va assassinar el drac per la seva oposició al militarisme, i la princesa va ser regalada al mercenari contra la seva voluntat com si fos un gerro de flors.
És per això que hauríem de reivindicar la figura del drac, i convertir el dia 23 d'abril en una commemoració de la mort d'aquest gran lluitador per la pau que va ser el drac."

Amb quants traductors te n'has anat al llit?

Aquest Sant Jordi, i com sempre amb la intenció de fer visible la feina sovint invisible dels traductors -en aquest cas dels traductors literaris, que potser són els menys invisibles dels traductors en general- l'APTIC serà present tant a Barcelona com a Girona amb paradeta pròpia i amb el lema que dóna títol a aquesta entrada. Jo no hi podré col·laborar personalment perquè estaré venent llibres de segona mà a la plaça major de Sant Feliu de Codines per mirar de treure quatre calerons per al viatge de final de curs de 6è de les meves filles i els seus companys de curs, però us recomano que si en teniu l'oportunitat passeu a fer-hi un cop d'ull.

D'oca a oca...

Una de les coses que més m'apassionen de la feina de traductor és aquest anar saltant d'un tema a un altre, d'un estil a un altre, que comporten les traduccions editorials i, sobretot, les audiovisuals -més que res perquè són més curtes i en pocs dies en tens una feta i passes a la següent.

Aquí va un resum de les que he fet últimament per a TV3:

Religió o no religió, aquesta és la qüestió

Habemus Papam!

Com ja avançava a l'últim post, he traduït a mitges amb la Laura Paredes, que ja havíem fet a mitges la primera temporada de Fanboy i Chum Chum, un llibre sobre el Papa.

Avui n'informaven a l'Ara.cat.

Quan el tingui a les mans o surti publicat, ja faré un post comentant-lo.

Valentina y el cuarto oscuro, novel·la eròtica basada en un còmic

M'han arribat a les mans aquesta setmana els dos exemplars que em pertoquen d'una novel·la que vaig traduir a principis de tardor, Valentina and the Dark Room, una novel·la eròtica basada en el personatge de còmic de Guido Crepax que aquí havia publicat en el seu dia la revista Tótem.

Descobrint amb les traduccions

Una de les coses millors de la feina de traductor és que et permet conèixer coses que abans desconeixies, recordar coses que creies oblidades i descobrir finals alternatius de sèries de dibuixos abans que ningú...

Anem a pams: 

Mordor

I jo, pobre de mi, condemnat a ser un Espectre de l'Anell fins al 2032 gràcies a la meva pròpia estupidesa i una hipoteca a trenta anys, d'aquelles dels anys de les vaques grasses i els cervells prims.

Frodo, si llegeixes aquestes línies truca'm i t'acompanyaré en el teu viatge per destruir l'Anell Únic, encara que ens haguem d'enfrontar a nin-orcs, uruk-fainés i aberti-nazguls.

Les armes no eduquen, les armes maten

Un any més, el Saló de l'Ensenyament comptarà amb la poc educativa presència de l'exèrcit espanyol amb un estand per promocionar les "virtuts" del militarisme.

Si hi estàs en contra, pots entrar a la pàgina de Desmilitaritzem l'Educació i signar perquè la teva protesta sigui escoltada per la consellera Irene Rigau i per la directora del saló, Roser Soley.

Just DUI

La idea va ser meva, la feina de disseny de la meva germana Glòria. Ara només falta convèncer la casa Nike perquè patrocini la Declaració Unilateral d'Independència i posi els nens i nenes catalans a cosir pilotes de futbol en règim d'esclavitud, com ja fa en altres països subdesenvolupats.

El agua o la vida (o una vida passada per aigua)

A principis d'aquest any em va tocar traduir amb urgència del català al castellà el llibre de la foto, en el qual la nedadora de natació sincronitzada Gemma Mengual ens explica la seva vida esportiva des que va començar de petita en aquest esport femení, minoritari i, fins fa poc, totalment desconegut per al gran públic. Tot i que el llibre pot resultar interessant per a qui vulgui conèixer les dificultats de practicar un esport minoritari i femení, suposo que el que em pot fer guanyar 'royalties' com a traductor és el morbo que es va crear arran de la fulminant destitució de l'Anna Tarrés com a seleccionadora, la posterior carta d'unes quantes nedadores posant-la a parir, etc., de la qual la Gemma Mengual n'explica en el llibre la seva versió.

Millor sense exèrcit

Sabia que tard o d'hora em tocaria estendre'm una mica més en l'argumentació a favor d'una Catalunya independent i sense exèrcit, però l'altre dia ja em va tocar respondre a un ANCero que em va deixar un comentari en el post La cara fosca de l'ANC posicionant-se a favor d'un estat militaritzat. Ja li vaig respondre breument, però com que és gairebé segur que els lectors de Plujademais no us mireu els comentaris de posts antics, he decidit reescriure la resposta en forma de post i una mica més ampliada.

 

És una broma?

Malauradament, segur que tots hem vist prou exemples de 'traduccions' com aquesta per pensar que l'autèntica broma és que aquesta mena de galimaties s'han convertit en la norma i aquí no passa res. I si no, mira't l'etiqueta que tinguis més a mà. 'Hierro chulo', ha, ha, ha...

Así es como termina - Una novel·la "mig romàntica"

Tot i que cronològicament no és l'últim llibre que he traduït, perquè el vaig traduir entre l'abril i el maig de l'any passat, no ha estat fins aquest mes de febrer que ha sortit publicada la novel·la Así es como termina (This Is How it Ends, en anglès), de la irlandesa Kathleen MacMahon.

On vas amb tant envàs?

Reduir, reutilitzar i reciclar, les famoses 3 erres de l'ecologia, han estat pervertides i invertides en l'ordre de prioritats d'uns governants sempre amatents als beneficis empresarials per damunt dels beneficis per al planeta i la població que l'habita. Al famós anunci de l'envàs on vas.cat li han sortit tota mena d'imitacions i paròdies, en aquest cas la gent de La Magrana Vallesana ens fan reflexionar sobre la necessitat de reduir envasos.

#ONVASAMBTANTENVÀS - La Magrana Vallesana from Vet Aquí... on Vimeo.

Competència, incompetència o mala fe?

Avui he sabut, gràcies a la llista de correu de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya, que un organisme anomenat Comisión Nacional de la Competencia havia imposat a l'associació UniCo (Unión de Correctores) una multa de 2.500€, que a més tenen la barra de qualificar de 'simbòlica', per "recomanar als seus associats unes tarifes", amb la qual cosa se suposa que s'estarien saltant la "Ley de la competencia" del 2007.

Quatre veritats ben dites

Avui (o ahir, de fet) l'Ada Colau, membre de les Plataformes d'Afectats per les Hipoteques, ha comparegut al Congrés dels Diputats de Madrid i els ha cantat la canya als polítics, especuladors, banquers, etc. Des del bloc li cedeixo la paraula, perquè qui encara no ho hagi sentit, ho pugui fer. Són 40 minuts, però val la pena no perdre-s'ho.

És la veu del poble! Prou d'estafes, prou de desnonaments!

I si encara en voleu una mica més, aquí hi ha les respostes de l'Ada Colau a les intervencions posteriors dels diputats i diputades presents -que no he sabut trobar a YouTube-, 8 minuts més que tampoc tenen pèrdua.

L'Espanya amiga

De vegades, amb tot l'enrenou que ens arriba des de la "caverna" de la dreta franquista espanyola, arribem a tenir la temptació de pensar que tots els espanyols són del PP o del PSOE -o pitjor-, obsessionats amb la sacrosanta unitat d'Espanya i amb fer la punyeta i sotmetre els catalans. Igual que hi ha catalans que culpen Espanya de tots els mals de Catalunya -fins i tot el cas Palau, etc.

Per sort, també hi ha espanyols de ment oberta i amb una capacitat argumental important a favor de la llibertat dels pobles i de les persones.

Avui el meu germà Eduard m'ha fet arribar aquest vídeo d'un programa d'una tele de Madrid on un tal Ramón Cotarelo, catedràtic de Ciències Polítiques, ens exposa la seva visió.

Visca Catalunya independent i lliure de corrupteles, visca l'Espanya tolerant, amiga i antifranquista!

Catalunya independent... i sense exèrcit!

Com ja vaig anunciar en l'últim post, avui dimecres dia 30 de gener ha passat una cosa molt més important que el partit de semifinals de copa entre el Real Madrid i el Barça, i és que s'ha presentat públicament el manifest signat per una colla de patums i personalitats de tots els àmbits demanant que la futura Catalunya independent prescindeixi de l'instrument més nefast que tenen la majoria dels estats del món: l'exèrcit.
Aquest manifest, que podeu llegir fent clic en aquest enllaç, queda ara obert perquè s'hi pugui adherir tothom que consideri lloable aquest objectiu.
També en aquest altre enllaç podeu veure la notícia reproduïda a Vilaweb, que també aporta un parell de vídeos, un on la Lídia Pujol llegeix el manifest (per si a algú li fa massa mandra llegir), i l'altre on el filòsof Josep Maria Terricabras i el pacifista i primer objector polític de l'estat espanyol del segle XX, el Pepe Beúnza, ens ofereixen les seves opinions.
M'agradaria afegir, i també remetent-me al meu últim post, que el Pepe Beúnza destaca que l'Assemblea Nacional Catalana hagi acordat assolir l'objectiu de la independència per mitjans pacífics, cosa que els hauria de fer reflexionar -i rectificar- sobre l'error que significa haver creat una 'sectorial' de defensa amb la idea de dissenyar un futur exèrcit i serveis secrets catalans, que no necessitem per a res.

Aquí la idea era fer una "estelada" amb el fusell trencat en lloc de l'estel, però la meva imperícia amb el disseny gràfic m'impedeix fer res més reeixit. I cal dir que la idea original va ser del Sergi Rodríguez, insigne insubmís rosinc.

La cara fosca de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)

Aquests darrers mesos ha sorgit a Catalunya un moviment que s'ha volgut anomenar ANC - Assemblea Nacional Catalana- i que aplega patums i personalitats diverses de molts àmbits diferents amb l'objectiu de pressionar els partits polítics cap a l'objectiu de l'estat propi, d'una Catalunya -entesa com el Principat i prou- independent.

American Way of Lie

Amb el currículum de mentides d'aquest home, el ciclista nord-americà Lance Armstrong, només té un futur possible: dedicar-se a la política.

La resposta

Publico avui, i perquè en tot l'any encara no havia publicat res, el relat breu La resposta, de Fredric Brown, traduït directament de la versió castellana publicada per 1977Voltios.

LA RESPOSTA

Dwar Ev va soldar cerimoniosament amb or l’última connexió. Els ulls d’una dotzena de càmeres de televisió el contemplaven i el subèter transmetia a l’univers una dotzena d’imatges del que estava fent.

Es va dreçar i va fer un senyal a Dwar Reyn abans d’apropar-se a un interruptor que completaria el contacte quan l’accionés. L’interruptor connectaria, immediatament, tot aquell monstre de màquines computadores amb tots els planetes habitats de l’univers –noranta-sis mil milions de planetes- en un supercircuit que els connectaria tots amb una supercalculadora, una màquina cibernètica que combinaria tot el coneixement de totes les galàxies.