L'espanyolització...

De vegades corren coses divertides per Internet, i aquesta m'ha semblat prou bona per fer-li un espai a Plujademais. L'he rebut a través de la llista de correu de l'APTIC, i l'envia la Laura Cores Kuijlaars, traductora i intèrpret jurada de japonès. Es la carta d'un català al ministre:


Bienquerido Ministro,
Llevo 2 días en el intento de españolarizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto, pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano.
Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque si no me hará usted salir de pollagu-- ¡Bueno, de un corral de pollos!
Sí sí... Usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia; y reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo Sr. Ministro.
Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo; vamos, tocar al dos, para entendernos. Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada.
Sabemos que les estamos chafando la guitarra. Ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero les aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado bien pero, a decir verdad, todo son ochos y nueves y cartas que no ligan.
Por lo tanto, no vamos a perder más el tiempo, Sr. Ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos: preferimos escampar la niebla.
Bueno, tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde y
quiere llover. Así que buen viento y barca nueva.

Atentamente,
Un catalán en proceso de españolización.

Els testos s'assemblen a les olles

Ja diu la dita que els testos s'assemblen a les olles. Jo en podria ser un bon exemple quan vaig decidir començar el bloc inspirant-me en el de la meva mare, la Carme Meix.

Ara la saga continua, i les meves filles bessones de 10 anys (11 al novembre), que feia temps que m'ho demanaven, també n'han obert un cada una.

La primera va ser la Mireia, divendres passat, amb el nom poètic de Blau Horitzó, després d'haver provat i vist que ja estava agafat el nom "Vent del sud".

I si una cosa tenen les bessones és que quan una fa una cosa, l'altra no vol ser menys. I avui la Clàudia ha fet realitat la Lluna platejada, un bloc de nom també prou poètic.

De moment ja hi ha hagut una petita polèmica perquè totes dues han volgut informar de la contundent victòria d'aquest matí de l'aleví-benjamí del Sant Feliu de Codines Club de Futbol -l'equip on juguen totes dues- per 0-14 al camp del Sant Quirze de Besora, la Mireia de manera breu i la Clàudia amb una petita crònica del matx.

Després de tota una temporada passada que l'equip era nou i la majoria de les nenes gairebé no havien jugat mai a futbol fins aleshores, rebent aquesta mena de pallisses en contra (de 20 partits en van guanyar 1 i en van perdre 19), avui ens ha tocat ser nosaltres les "veteranes" contra un equip nou i tendre pel qual no hem pogut evitar sentir certa empatia, i a les jugadores del qual no podem deixar de desitjar que perseverin, que com les nostres l'any passat encaixin amb felicitat i esportivitat les derrotes i pensin que de mica en mica es fa el camí i que el més important és fer esport, fer equip i respectar sempre el rival. I que treballant, algun dia arribaran les victòries. De moment, l'aleví-benjamí femení de Sant Feliu ja ha guanyat els dos partits que ha jugat, el primer 4-1 a l'OAR Vic, i el 0-14 d'avui. Més que en tota la temporada passada. Que duri la ratxa!!!

Les idees modernes del ministre Wert

Aquests dies el senyor Ministre de Cultura, Educació i Esports (i hooligan confés del Real Madrid), el poc culte, educat i esportista senyor Wert, ha fet unes valuoses declaracions sobre les seves intencions respecte a Catalunya ("españolizar Cataluña", va dir) que segurament deuen haver fet augmentar encara una mica més el percentatge d'independentistes.

Unes declaracions que enllacen amb l'ultranacionalisme espanyol que l'any 36 es va sublevar contra la República, tot i que després el senyor Wert hagi tingut els collons d'insultar la gent que li ha dit això mateix. Però avui, el diari Ara es fa ressò d'una vinyeta satírica de l'any 1937, publicada a la revista L'esquella de la torratxa, on es veu un militar sediciós acompanyat de la seva tropa (un moro, un alemany, un italià i un legionari, amb la benedicció d'un somrient capellà).

Com va dir Bernd Schuster per queixar-se d'un arbitratge presumptament contrari al Real Madrid fa uns anys: "No hase falta desirr nada más".